Va ser durant l’època feudal quan va proliferar la figura del cortesà. Es tractava d’una persona que formava part de la cort del Rei i la Reina, i estava tant al seu servei com el de la seva família.
Els cortesans i les cortesanes sovint es caracteritzaven per ser persones poc sinceres. És a dir, mentideres. Eren autèntics experts en l’art de l’adulació. Es passaven, doncs, el dia i bona part de la seva vida lloant el Rei i la Reina de manera exagerada i interessada amb la única finalitat de guanyar-se la voluntat d’aquests i aconseguir així els seus miserables propòsits.