Cada dia, cada hora, cada minut i cada segon milions de trucades, converses, missatges, vídeos i imatges d’arreu del món són interceptades, filtrades i emmagatzemades en un lloc fosc, remot i pràcticament inexpugnable del tenebrós ciberespai.
Cada dia, cada hora, cada minut i cada segon milions de persones perden la seva intimitat i venen les seves dades i vides amb el seu suposat consentiment. Unes vides a les quals hi tenen accés estats, governs, empreses privades i gàngsters. Les nostres vides estan, doncs, exposades al millor dels postors i sovint en mans de desconeguts amb interessos ocults.
Les tecnologies sorgides les últimes dècades com les xarxes socials i les aplicacions han permès la màxima eclosió d’un fenomen, el de l’espionatge massiu, que es practica des de temps immemorials. Un fet, pel que sembla, que fins el moment no ha preocupat gaire el nostre entorn polític més immediat. És d’estranyar que ara alguns dels nostres benaurats i singulars personatges de l’òrbita política catalana se n’adonin i els preocupi el fet d’haver estat espiats. O potser ara, és perquè es tracta de la seva intimitat, dades i vides?
Espiats, cal recordar, per aquells que un bon dia ens van assegurar que venien a matar-nos, ens volien morts i enterrats en una fossa. En definitiva, extingits.
el malgratenc 