Culpable!

Sóc còmplice. Còmplice de saber coses. De ser coneixedor de fets irregulars amb documents que ho avalen, amb noms i cognoms, dates i llocs… Sóc còmplice per no fer-ho públic. Primer, per protegir-ne les fonts. Després, per evitar-me denúncies no desitjades, les conseqüències de les quals des de la meva trista i patètica posició seria incapaç i pràcticament impossible d’afrontar.

Sóc còmplice de saber que n’hi ha que també n’estan al corrent, i tot i disposar de les eines, veu i posició necessàries per posar punt i final a les injustícies que es practiquen amb diners públics, s’aferren a la cadira del silenci, mirant cap a un altre costat, esperant que el temps passi, impassibles i inamovibles.

Còmplice també ho és part de la societat que llegeix el contingut d’aquest web, com si es tractés d’un entreteniment còmic producte d’un tarat local.

Sóc còmplice. I això em fa culpable.