Vull!

Vull que les persones siguin felices, que tinguin temps de treballar, de menjar, de dormir, de descansar, d’estar amb la família, de distreure’s, de passejar i de badar.

Vull que tots tinguem l’oportunitat de sentir-nos útils, d’aplicar de manera natural els nostres interessos, les nostres aptituds i les nostres il·lusions en la feina que desenvolupem.

Vull que desterrem les reunions, els estudis, assemblees, recepcions i dinars de treball inútils i passem a l’acció (no producció).

Vull que s’aplani el camí a les persones emprenedores i a la innovació en comptes de matar-los d’avorriment i arruïnar-los amb burocràcies estúpides pensades, entre d’altres, per continuar engreixant la plantilla de funcionaris i amics de funcionaris.

Vull que s’acabi amb els empresaris que tracten els seus treballadors com a esclaus i amb els treballadors que van a la feina a fer la migdiada.

Vull abolir els contractes blindats que impedeixen despatxar persones que no fan bé la seva feina i que sigui més fàcil contractar, donar continuïtat  i cuidar els que fan justament el contrari.

Vull que els organigrames empresarials siguin justos: que manin els més capacitats per fer-ho i no els llepaculs de torn o aquell que té menys problemes per tatxar noms de la llista d’empleats.

Vull que tothom entengui que una persona feliç és més eficient i que la felicitat no depèn només del sou sinó del reconeixement, de l’ambient laboral, de la possibilitat de conciliar treball i vida privada, de la implicació en un projecte i de la bona gestió de les aptituds, gustos i talents.

Vull que s’aboleixin els sous astronòmics i que comencin donant exemple els polítics, funcionaris i sindicalistes d’alt nivell. Que els seus sous deixin de ser intocables i que la crisi també els perjudiqui a ells.

Vull que es els alts càrrecs de les multinacionals retornin euro a euro les subvencions que se’ls han regalat sigui abaixant-se el sou, renunciant als vols en primera classe, hotels i restaurants de luxe i locals de prostitutes que els permeten les targetes per a “despeses vàries” de l’empresa o, si cal, amb el seu patrimoni personal.

Vull que el sou mínim doni realment per viure. I em refereixo a viure aquí i no a la Índia.

Vull que de la mateixa manera que hi ha un sou mínim, n’hi hagi un de màxim.

Vull acabar amb totes les despeses inútils que se sustenten amb els nostres impostos com -és només un dels mil exemples possibles- la família reial.

Vull que la política del talonari pensada per a babaus es canviï per accions que impulsin la creació de noves empreses i, per tant, de llocs de treball. Unes accions que mirin al futur i desterrin la política del pedaç.

Vull que ningú pugui ser alcalde, conseller, ministre o president sense presentar un currículum on acrediti una formació i una experiència professional que el faci adequat pel càrrec.

Vull se’n vagin a fregir espàrrecs els tirans, els troglodites, els vividors, els endollats, els psicòpates i els que tenen deliris de faraó egipci.

Vull que s’acabin les baixes laborals interminables i injustificades i els subsidis d’atur pels que no volen trobar feina. A canvi, vull que els que volen treballar tinguin una feina digna a prop de casa i que els que estan realment malalts no hagin de salvar el cul dels que ho fan veure.

Vull que les institucions es desempalleguin de llarga llista d’empreses públiques deficitàries que es mantenen gràcies als nostres impostos i que, a canvi, doni facilitats al sector privat (al bo, que al dolent ja li donen prou) en comptes de dedicar-se a xuclar-li la sang.

Vull que tots plegats entenguem que per viure cal treballar, però que es pot ser feliç fent-ho. Que el capitalisme feroç i depredador imperant s’ha d’abolir per tal que puguem deixar de ser esclaus al servei dels que remenen les cireres.

Vull que cadascú assumeixi la seva responsabilitat en la creació d’una societat millor.