Pseudopolítics

A alguns pseudopolítics locals amb noms i cognoms, el pas de temps, les ànsies de poder i el desig inesgotable de la poltrona més mediàtica de la política municipal, els corrou la sang que els brota per les venes i els provoca urticària, ressentiment, confusió i, en definitiva, malestar general.

Per tot plegat, i per alguna cosa més que desconec, alguns pseudopolítics locals amb nom i cognoms es dediquen a fumigar i a empastifar amb mentides el discurs de les capes més humils i fràgils de la societat; busquen l’enfrontament polític constant, el cos a cos perpetu, i desvien l’atenció del públic amb absurditats de pati de col·legi; esbiaixen la veritat degut a la manca de coherència, la inestabilitat racional, la incompetència i el desconeixement profund dels fets.

Alguns pseudopolítics locals amb nom i cognoms, busquen respostes a preguntes retòriques que vaguen inertes en el seu subconscient deteriorat per la intoxicació malaltissa de qui, des del darrera, els fa ballar el seu diminut portador d’idees i pensaments farcit de prejudicis i fantasmes, que converteixen en odi tot el que veuen, senten, toquen i oloren.

Alguns pseudopolítics locals amb noms i cognoms, convertits ja en titelles mediàtiques, segueixen fil per randa les estratègies marcades per una sintaxi escrita i calculada, aquella que avoquen implacablement enmig de cada cicle menstrual.

Alguns pseudopolítics locals amb noms i cognoms, es troben amb la indiferència i el menyspreu total i absolut com a resposta política a la seva verborrea banal i acaben focalitzant les seves frustracions amb escridassades sense sentit, amenaces, coaccions i insults cap a tècnics i treballadors municipals.

Alguns pseudopolítics locals amb noms i cognoms, aquells que s’omplen sistemàticament la boca de drets, llibertat, democràcia i participació, no es mereixen ocupar el lloc que ocupen.

Article d’opinió publicat dijous 8 d’abril de 2010 al diari digital Malgrat Confidencial