El comerç del centre no és mort, l’han matat

D’un temps ençà, molts són els negocis i establiments comercials dels carrers del centre de Malgrat de Mar, que han tancat o tancaran definitivament les seves portes. En molts dels casos, es tracta de botigues emblemàtiques o històriques. Els motius per abaixar persianes són ben diversos. En aquest sentit, la jubilació dels propietaris, la manca de relleu generacional, el canvi de model i hàbits de consum dels compradors, el trasllat de l’activitat, un excessiu preu del lloguer del local o l’encariment dels productes en serien alguns. També cal assenyalar les difuses, canviants, obsoletes i poc efectives estratègies d’impuls i promoció del comerç que s’han desenvolupat. Val a dir, a nivell polític, que en massa ocasions s’han verbalitzat declaracions d’intencions que finalment han quedat en res. Però pel damunt de tot, el punt d’inflexió decisiu ha estat la pèrdua de valor adquisitiu provocat per la crisi econòmica que s’arrossega des de l’esclat de la bombolla immobiliària. És a dir, si no n’hi ha no es pot gastar, per molt que s’entossudeixin alguns a reactivar fins a la sacietat amb diners públics un sector en definitiva privat i amb ànim de lucre amb fires i firetes de pa sucat amb oli.

La responsabilitat individual i col·lectiva dels comerciants també ha esdevingut un factor que ha engrandit la desfeta del sector. El poc respecte pels propis horaris comercials establerts d’obertura i tancament, el tracte al client, els dies festius incomprensibles, la poca participació en les activitats dedicades a la promoció i la divisió interna han marcat la singladura del sector.

Darrerament, els anys de pandèmia han contribuït a deixar ferit de gravetat un sector que ja trontollava des de molt abans que la zona es convertís en un “suposat” espai per a vianants. Una mesura amb la qual alguns somiaven revertir una situació que amb el temps s’ha demostrat pràcticament inevitable.

A tot plegat, però, s’ha de citar les comptades excepcions d’aquells que han apostat fermament per mantenir el negoci a qualsevol preu o dels que s’han embrancat a obrir-ne un de nou -alguns amb els ajuts rebuts a compta gotes des de l’administració local.

En un sentit més dràstic s’han expressat veus coneixedores i experimentades del sector comercial local, tal i com ho reflecteix l’estudi de locals buits al centre, “el comerç tradicional de Malgrat de Mar està condemnat a desaparèixer”, han etzibat. Segons aquestes mateixes veus, hi està contribuint amb força el canvi de model i el tipus de negoci. En aquest darrer sentit, s’apunta als grans centres comercials i basars xinesos que s’han instal·lat i operen arreu del territori. Es tracta d’espais on el comprador hi pot trobar pràcticament de tot a un preu molt baix i on s’hi ofereixen moltes facilitats per anar-hi.

El que no s’explica -i si es fa és a porta tancada i amb la boca petita- és allò que alguns no en volen sentir ni a parlar. I és que el comerç del centre de Malgrat de Mar no és mort. Al comerç del centre l’han matat! L’han matat aquells que han volgut fer prevaldre pel damunt de tot els seus interessos personals i/o polítics; l’ha matat la cobdícia, l’arrogància, l’egoisme, la hipocresia, l’odi, l’enveja, la inoperància, el classisme, la rancúnia, la intolerància, la vagància i el menyspreu.

En definitiva, al comerç del centre, l’hem matat entre tots.

Contingut relacionat…

segueix elmalgratenc.cat a les xarxes