Ja fa massa anys que dura la cançoneta, la rabieta sistemàtica que apliquen alguns per criticar allò que no els agrada, però alhora ja els està bé.
Ja fa massa que molts parlen amb la boca petita, en cercles reduïts i sectaris. Ja fa massa que tot queda en família i entre famílies.
Ja fa massa que alguns tenen la pell molt fina, que contínuament es miren i remiren el melic, qüestionant la forma i el contingut de la resta, sobretot dels contraris i adversaris.
Ja fa massa que pots dir públicament el que penses, però no els comprometis encara que n’opinin el mateix i tinguin centenars de motius més que tu per engegar a la merda als qui no pensen ni actuen correctament i que no fan més que posar-los pals a les rodes.
Ja fa massa que es crida amb la boca tancada per no mossegar la ma de qui, suposadament, els dona de menjar.
Ja fa massa que dura aquesta por malaltissa a aquells que diuen que manen, fan veure que ostenten el poder i gestionen les nostres ridícules vides.
Ja fa massa que dura el lamentable silenci que ens ha convertit en una societat submisa.
Ja fa massa que aquest cony de poble està farcit de petits burgesos hipòcrites.
el malgratenc 