elmalgratenc.cat no rep cap tipus de subvenció pública. Tirar-lo endavant comporta unes despeses fixes, esforç i dedicació.
La teva contribució ajuda a millorar la societat, prendre consciència i a convertir-te en una persona compromesa i, sobretot, feliç.
Tria el teu model de subscripció
Des de fa anys, moltes persones migrades sobreviuen recollint ferralla. La troben en contenidors i obres. També la recullen de cases de particulars, quan els seus propietaris els avisen amb antelació perquè ho passin a arreplegar. Principalment es tracta de trastos vells, electrodomèstics i ferros que s’han llençat al carrer. Ja no tenen una vida útil i ells els reaprofiten extraient les peces que poden vendre.

Algunes d’aquestes persones s’hi passen el dia sencer, empenyent el carro amunt i avall fins que el tenen ben ple i el poden portar fins els tallers o empreses on hi reciclen ferro, acer, coure i altres materials. Allà els hi compren el què han trobat a 15 cèntims d’euro el quilo de ferro en el millor dels casos. El material més preuat continua sent el coure, que es paga a uns 7 euros el quilo. Amb una mica de sort, doncs, es poden treure entre 6 i 10 euros al dia.
Amb el pas del temps, i les necessitats més bàsiques i despeses per cobrir, la competència al carrer ha augmentat. A Malgrat de Mar en són uns quants els que s’han vist obligats a optar per aquest model, ja que no troben una feina millor. La majoria es troben en “situació irregular” i no poden accedir al mercat laboral. Molts són homes de mitjana edat d’origen africà, però també n’hi ha de joves. No perceben cap tipus d’ajuda econòmica de l’administració i han trobat en aquesta activitat una manera honrada de sobreviure per tenir assegurat, com a mínim, un plat a taula. Es lleven de bon matí i s’hi estant fins ben entrat el vespre. En determinades ocasions, fins i tot es desplacen a d’altres localitats per fer la seva feina. Aquells amb qui ha pogut parlar elmalgratenc.cat -es mostren reticents a fer declaracions- confessen que hi ha dies de tot. Tant bon punt una jornada omplen el carro de ferralla com tornen a casa amb les mans buides i sense un tros de pa que endur-se a la boca.
Sovint, però, la seva tasca es motiu de malestar entre alguns veïns. Es queixen de la brutícia que deixen al voltant dels contenidors quan els remenen buscant-hi trastos per endur-se i guanyar-se la vida.
Aquest article és una reedició i actualització d’un reportatge elaborat i publicat el mes de març de l’any 2010 pel diari digital malgratconfidencial.com
El pots veure fent clic aquí