En zona d’indefensió

Llegeixo a elmalgratenc.cat que Protecció Civil nega que calgui cap informe seu per ampliar AGC Pharma. Aquest ens de la Generalitat assegura que no té competència per decidir si s’engrandeix o no l’activitat.

Com a advocada, aquesta informació em porta a fer una nova recerca entre la normativa vigent. I en sorgeixen algunes qüestions que, per ser d’interès general, voldria posar en comú en aquest espai.

Certament qui té la competència per concedir la llicència ambiental de modificació substancial de l’activitat és Acció Climàtica i Seguretat Industrial.

Protecció Civil té la competència de fixar les accions destinades a protegir les persones, els béns i el medi davant situacions de greu risc col·lectiu, juntament amb la resta d’administracions.

Les actuacions de protecció es determinen segons el nivell de risc assignat. I com es fixa aquest nivell? Doncs a partir d’uns informes encarregats i pagats per les mateixes empreses (AGC Pharma, en aquest cas) a consultores “externes”. Aquests documents es trameten a Seguretat Industrial (depenent del Dep. d’Empresa de la Generalitat) perquè els validi. Segons la naturalesa de les matèries perilloses, la quantitat, la manera d’emmagatzemar-les, l’emplaçament de l’empresa i altres qüestions es fa un llistat de possibles accidents greus i del seu abast (núvols tòxics, fugues, explosions, etcètera). Així es determina el nivell de risc.

I a Malgrat de Mar quin diuen que tenim? Fins ara risc Seveso* en nivell baix. Però si es porta a terme l’ampliació passaríem a risc Seveso en nivell alt.

Tornem a Protecció Civil: les seves tasques venen determinades principalment per la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. Entre d’altres, té l’obligació d’elaborar i aprovar el Mapa de protecció civil de Catalunya.

Malgrat de Mar, a dia d’avui, amb el nivell baix Seveso, apareix en aquest mapa. Pel que fa al risc químic, recull una “zona d’indefensió” (ZIEA) de 500 metres al voltant de la fàbrica. En el cas que es produís un accident d’aquesta naturalesa les persones que estan dins aquest perímetre quedarien afectades. No s’estaria a temps de prendre les mesures de protecció donat que es triga més a donar l’alarma que a que el perill arribi a aquests espais tant propers.

Concretament s’exposa el següent: “la franja de seguretat de 500 metres s’associa a la presència de substàncies que poden generar núvols tòxics de gran abast. Amb una velocitat de vent mínima d’1,5 m/s l’avenç d’un núvol tòxic és de 500 metres en 5 minuts i mig. (…) és conegut que el marge de temps necessari per a poder avisar a la població exposada al risc gairebé mai és inferior a aquests 5,5 minuts, Per tant, l’aplicació de mesures d’autoprotecció a la població pot no ser possible per a les zones incloses en aquest perímetre (…). En aquest sentit cal considerar que la població inclosa en aquests primers 500 metres es troba en situació potencial d’indefensió envers l’emergència” (extret de la RESOLUCIÓ IRP/971/2010, de 31 de març, per la qual es dona publicitat als criteris per a l’elaboració dels informes referents al control de la implantació de nous elements vulnerables compatibles amb la gestió dels riscos de protecció civil).

El perímetre de la ZIEA que apareix en el Mapa és aquest:

**Mapa de protecció civil de Catalunya (icgc.cat)**

Dins la ZIEA de Malgrat de Mar hi ha elements vulnerables o molt vulnerables segons la definició de la Instrucció 9/2007, SIE, com són centres educatius, càmpings, instal·lacions esportives, llocs d’esbarjo i parcs i jardins.

*No hem pogut validar si els habitatges en funció del nombre de persones que els habiten i les unitats per hectàrea són considerats elements vulnerables o molt vulnerables segons la Instrucció.

La majoria d’aquests elements (que es troben dins la ZIEA) s’han desenvolupat en el marc del Pla d’Ordenació Urbanística de Malgrat. Un document que es va aprovar quan ja existia la llei que regula les funcions de protecció civil (citada anteriorment, del 1997), quan ja era obligatori tenir en compte aquestes mesures de prevenció de riscos en la planificació territorial. També l’article 12 del RD 1254/1999, de 16 de juliol pel qual s’aproven les mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els que intervinguin matèries perilloses, (la Seveso transposada a España), establia l’obligació de que en l’ordenació territorial i en les polítiques d’assignació i ús del sol es tingués en compte la necessitat, a llarg termini, de mantenir a les distàncies adequades les zones d’habitatge i els espais freqüentats per tal d’evitar catàstrofes.

Desconec si en aquell moment, mentre es feia el Planejament d’Ordenació Urbanística, es van demanar informes sobre la compatibilitat de construir elements vulnerables dins la zona d’indefensió.

Després d’esbrinar tot això, considero que no és adequat que ningú es desentengui d’aquesta qüestió. Tots hi tenim una obligació irrenunciable i, especialment, les administracions. Protecció Civil no se n’hauria de desentendre. Alguna competència hi deu tenir, encara que sigui només per donar compliment als seus principis de solidaritat en l’assumpció de riscs i danys, responsabilitat pública i protecció de la ciutadania. De l’Ajuntament de Malgrat de Mar només demano que deixi de banda la seva opacitat i manca de transparència a la població. Tenim tot el dret a ser informades i a exigir accions de prevenció. Sobre el dret a preservar el medi ambient i sobre què en serà del nostre “rebost” (Pla de Grau), ja en parlarem en una altra ocasió…

No es pot deixar la nostra sort en mans de la providència divina. Potser també ens dirà que no hi té competències.

* Aquest nom prové d’un poble d’Itàlia (Seveso) que el 10 de juliol del 1976 a les 12:37 va patir un desastre a causa d’un incendi d’una petita planta química.

Núria Casajuana Vives, advocada